35 anys
El Carles parlava l’altre dia de les opinions del “Xacal” sobre el món editorial espanyol. Coses com aquesta:
Las relaciones de amistad que hay entre editores y agentes es más importante que el autor, y para mí eso es corrupto, por no entrar en que cuando uno estrecha la mano con otro cierra un acuerdo sin necesidad de papeles, que llegan más tarde. En España das la mano y en realidad te dicen un sí que después es un no o un quizá.
Trobo als diaris de Feliu Formosa, El present vulnerable, una prefiguració d’aquesta opinió:
Hi ha una expressió que defineix el món editorial del nostre país: “gangsterisme moral.”
No és una qüestió que em tregui el son, però m’ha sorprès l’exactitud del període entre aquesta minúscula entrada del diari de Feliu Formosa (la darrera de l’any 1973) i la notícia sobre el Xacal; totes dues són d’un 19 d’octubre, però amb 35 anys de diferència. Aquesta simetria hauria fascinat Borges, suposo.
És torbador que l’entrada dels diaris de què parlo fos la darrera abans de la mort de la seva companya. Immediatament després ve un commovedor capítol titulat Diari sense dates.
