fum i estalzí

Un dels avantatges d’un estat democràtic és que pots preveure què et passarà si fas una determinada acció, especialment si aquesta és delictiva. Per exemple, si atropelles una persona i la mates saps que, si t’agafen, la condemna que et caurà serà d’entre 6 mesos i 4 anys. Ara bé, pots filar més prim, ja que, si no t’has excedit massa a l’hora d’esclafar el vianant (no li has passat diverses vegades pel damunt, no l’has rematat amb un colt del 45, no has ballat una sevillana sobre el seu cadàver, …) el més normal és que quedis en llibertat, perquè no et cauran mai més de 2 anys (sense antecedents penals, no has d’entrar a la presó amb una condemna de menys de 2 anys).

El 30 de setembre del 2003, Juan Manuel Fernández Montoya, conegut professionalment com Farruquito, va atropellar i matar un vianant. Des d’aquest moment fins fa uns dies, tothom ha pogut saber el que he dit més amunt i, en canvi, quan ha arribat la sentència, hi ha hagut tot un seguit de reaccions de tipus “això és intolerant”. Avui, sense anar més lluny, Francesc-Marc Álvaro escriu sobre el tema i, és clar, seguint aquesta línia.

Fa uns mesos, dinant amb el meu germà, vaig treure el tema de Farruquito i ell em va dir, textualment: “Tot això són tonteries; si vols matar algú i no entrar a la presó, tothom sap que el millor mètode és atropellar-lo”. No he aconseguit les dades dels condemnats per atropellament, però em temo que el que em va dir és rigorosament cert.

Fem una mica d’estadística ficció. El Periódico porta avui la notícia que “Trànsit vol evitar sentències lleus com la de Farruquito“, i diu:

L’any 2003, un total de 1.093 conductors implicats en accidents amb víctimes van fugir, una quantitat molt similar a la registrada en anys anteriors. La DGT no disposa, no obstant, de dades sobre quants d’aquests havien atropellat mortalment alguna persona.

Primera sorpresa: 1093 conductors fugits, i només Farruquito a l’ull de l’huracà. També es pot dir que no se sap si tots van provocar la mort del vianant. Es pot fer un càlcul aproximat utilitzant les dades sobre accidents de la DGT: el 2003 hi va haver 99987 accidents amb víctimes, on van morir 4084 persones. Si apliquem la mateixa proporció de morts pels 1093 fugits (considerem que cada fugit correspon a un únic accident), aleshores obtenim gairebé 45 morts. És a dir, el 2003 previsiblement hi va haver gairebé 1 mort per setmana en un accident en el qual un conductor va fugir. Si volgués ser més demagog diria: des de l’atropellament provocat per Farruquito s’han produït previsiblement 40 morts amb el conductor donat a la fuga, i qui se n’ha preocupat?

Algú podria dir que no es pot afirmar que no hi hagi ningú a la presó per un delicte d’aquest tipus. He consultat les dades de l’INE i només n’he trobat fins el 1997 per condemnats per “imprudencias punibles”:

1997 | 7
1996 | 11
1995 | 12
1994 | 71

Si comparem aquestes dades amb el nombre de delictes per “naturaleza y delito”, seleccionant “omisión del deber de socorro” i “contra la seguridad del tráfico”, veurem que al 1998 (curiosament, no hi ha dades dels anys anteriors) hi ha uns 700 casos amb més de 6 mesos de condemna, entre els quals 12 superen els 4 anys (i per tant, haurien d’estar a la presó). En definitiva, comparant les dades del 1997 i 1998 en els delictes de “omisión del deber de socorro” i “contra la seguridad del tráfico”, gairebé es pot assegurar que ningú que tingui una condemna entre 6 mesos i 4 anys per aquests delictes entrarà a la presó.

Per tant, com dèiem, Farruquito té la pena que es mereix, com a mínim amb aquest codi. Així doncs, on és la notícia? potser en la fama, el color de la pell i el BMW?