Vooooolaaaare
Ja fa anys que hi ha una campanya contra el SEPLA. Sembla que un sindicat corporatiu que defensa els seus associats és clarament el sindicat del crim. Recordo que al meu pare ara fa uns anys el van acomiadar sense cap motiu, i el sindicat al qual estava afiliat des de feia més de 20 anys, pagant quotes i anant a reunions sense tenir mai cap càrrec, (cece oo, crec que es diu la cova d’Alí babá), el van deixar més penjat que un xoriço; aquest deu ser un bon sindicat, suposo.
El que s’anomena “gent del carrer” possiblement també odia els del SEPLA. Al meu modest entendre, aquest odi prové de l’enveja. No en tinc proves, però. Jo, en canvi, sempre he tingut certa debilitat per aquest sindicat, sense ser pilot (entre altres coses, em fa por volar).
Aquests dies en què comença una vaga salvatge (i com ha de ser una vaga per a ser efectiva?) tornem a la criminalització del sindicat. Avui, com si d’un complot es tractés, els editorials de El País i de La Vanguardia no s’estan de res a l’hora de criticar el sindicat; “huelga tremendista” diuen uns, “huelga abusiva”, confirmen els altres. Com sempre passa en aquests casos, i com si fossin els amos de la companyia, tracten als vaguistes de xantatgistes, de voler fer mal als passatgers, i coses per l’estil.
M’he preguntat si aquests diaris podrien tenir alguna altra motivació que el bé comú en aquesta comunió d’idees. I m’he posat a repassar els anuncis de La Vanguardia (els de El País no els tinc a mà; algú s’anima a comptar-los? sospito, però, que els resultats serien semblants):
-
avui:
- pàgina 5, anunci a tota pàgina de Ibèria demanant disculpes per la vaga.
- pàgina 60, anunci a tota pàgina d’Ibèria.
- pàgina 78, faldó de Viajes Iberia.
- pàgina 70, faldó de mundoviaje.com, empresa associada a Ibèria.
- pàgina 36, Ibèria utilitza tota la pàgina per informar sobre la vaga.
- pàgina 29, faldó de mundoviaje.com
- pàgina 3, faldó Rumbo.es, participada per Ibèria a través de Amadeus.
- pàgina 4, faldó de vols d’Iberia.
- pàgina 16, faldó de Viajes Iberia.
- pàgina 21, pàgina sencera d’Ibèria sobre la vaga.
- pàgina 23, pàgina sencera d’Ibèria sobre la vaga.
- pàgina 53, pàgina sencera de Viajes Iberia.
ahir:
dia 7 de juliol:
I tot això sense sumar les pàgines de Viajes Marsans (que al 2003 va comprar a Ibèria alguna de les seves empreses de viatges, i crec que participa en d’altres conjuntament amb Ibèria), Viajes el Corte Inglés, Halcon Viajes, etc, etc. Pel cap baix, la publicitat de vols i viatges suposa un 25% de la publicitat del diari. Evidentment, del SEPLA no he trobat cap anunci.
Pel que fa a l’actitud de la gent del carrer, jo crec que cal tenir en compte que alguns col·lectius -i el dels pilots n’és l’exemple més clar- tenen una capacitat de pressió molt superior a la resta amb les seves vagues i per tant una situació privilegiada respecte del comú dels mortals. Dit d’una altra manera, poden tocar els pebrots a molta gent, que perd els seus vols o arriba tard, etc. Per tant és lògic que no siguin gaire populars, sense entrar en els interessos de les grans companyies.
Certament, la popularitat cadascú se la guanya a pols. I, és clar, si algú s’emprenya i renega perquè li cancel·len el vol, ho trobo d’allò més normal. Ara bé, una vaga de metges, que afecta molta més gent, no acostuma a presentar-se d’aquesta manera tan maniquea pels mitjans. A més, l’orientació d’aquestes crítiques que comento al SEPLA, feta per diaris subvencionats per Ibèria, és poc menys que vergonyosa.
I, en qualsevol cas, si algú creu que ser pilot és un txollo, doncs que estudïi per pilot, perquè que jo sàpiqui no és un títol nobiliari.
Hi ha molta enveja i desconeixement en tot plegat, però les vagues, en general, actualment, no tenen el ressò ni desvetllen les mateixes simpaties que abans, perquè la veritat és que només les poden fer els qui tenen la feina segura. HI ha les altres, les dels deslocalitzats i acomiadats massivament, són una altra història. La vaga com a instrument de pressió s’hauria de replantejar a fons, perquè ja no perjudica l’empresari exclusivament, sinó moltes vegades a la gent del carrer, com en el cas de metges o mestres. Crec que els professionals i treballadors haurien de recórrer a altres mitjans i estudiar noves formes de pressió. Un altre tema és el paper dels sindicats, que actualment ja no sé per a què serveixen, s’han convertit en una mena de RACC del treball, de centres de serveis burocratitzats al màxim, hi ha molts enxufats a dins,treballant allà per amiguismi, coneguts, la majoria ja no han tornat a la seva feina original o gaudeixen, en ella, d’estranys privilegis. I, sí, quan tens un problema, malament rai, a no sé que pertanyis a una empresa molt gran on saben que hi haura molta mobilització i que el soroll els pot donar prestigi. Hi ha coses que sembla que no es poden dir perquè semblen ‘de dretes’, però és que caldria també replantejar què és la dreta i l’esquerra avui i si moltes actituds suposadament progres que viuen del passat no s’han tornat dogmàtiques, immobilistes i corporativistes -també-. Estic d’acord en el que dius del tractament de SEPLA en la premsa, sobre IBERIA, ja està tot dit i vist.
Molt bo l’argument. Pel que fa a “la gent del carrer”, però, cada cop es xucla menys el ditet. Conec directament un cas de negociació de conveni col.lectiu que es va fer de la següent manera: cada treballador va afluixar 300 euros, i la bossa total, que era considerable, va anar a parar a Roca Junyent Abogados. Tot va anar com una seda. El paio de CCOO es va quedar fet caldo: els seus rotllos ja no colen. Aquesta sí que és una “nova forma de pressió” que, a més, no perjudica terceres persones.
Avui, en el seu blog, Javier Ortiz feia un comentari complementari al teu, fins al moment els dos únics que he trobat que encaren la vaga dels pilots sense la demagògia dels nostres grans diaris i el seu tuf a “his master’s voice”.
Francament, gràcies.
No l’havia llegit. Molt completa la seva argumentació, que enllaço aquí per si algú no l’ha llegida.