fum i estalzí

No man but a blockhead ever wrote except for money.
Samuel Johnson

14/11/2006

Sobre els resultats electorals: I. Retorn al passat

A les 11:53 pm, RMF diu

L’altre dia Wonka va fer una anàlisi de les eleccions de tots sants que, en principi, em semblava encertada. Després de pensar-hi una mica, em va semblar que s’equivocava en alguns punts importants. Per a poder mostrar-ho (o provar de fer-ho) de manera més o menys entenedora m’he embolicat, sense pretendre-ho en un principi, en una anàlisi de totes les eleccions al parlament des del 1980.

Primer vaig demanar al departament de governació les dades de totes les eleccions al parlament de Catalunya des del 1980 per municipis (malauradament no es poden obtenir directament ni de la web de governació ni de l’idescat). Molt amablement me les van enviar al dia següent en un fitxer Acces immens. Tot i que el tractament de les dades no és excessivament complicat, és molt feixuc explicar els resultats sense cap recolzament visual.

Per això, he aprofitat una eina que estava provant, anomenada Mapresso, que, per fer-ho fàcil, podem dir que permet fer cartogrames, és a dir, representacions de dades (polítiques, econòmiques, socials, …) en el propi mapa de la zona analitzada. Vaig escriure al creador de l’aplicació, Adrian Herzog, i molt amablement em va ajudar a acabar d’entendre el seu programa. D’aquesta manera vaig poder modificar els mapes digitals que proporciona l’Institut Cartogràfic de Catalunya per a processar-los conjuntament amb les dades electorals amb el Mapresso. I aquest és el resultat:

Com veieu, es tracta d’un mapa de Catalunya amb tots els límits municipals (9461 ). Hi ha un menú desplegable amb tots els partits que han obtingut representació parlamentària des del 1980, amb el seu nom i l’any. Per exemple, el primer que apareix és ERC2006, és a dir, resultats electorals en percentatge per municipi d’Esquerra Republicana al 2006. Cada municipi s’acoloreix segons el percentatge obtingut a les eleccions, en una gama que va del groc (percentatges mínims) al vermell (percentatges màxims). Per a una lectura dels diversos mapes més rica s’ha de tenir en compte el següent:

  • A la part inferior dreta apareix l’histograma de freqüències dels percentatges, on apareixen els valors mínim i màxim del percentatge de vot (per exemple, en el cas d’ERC2006, el percentatge mínim en aquestes eleccions és 0%, mentre que el màxim és 51,54%). També apareix la mitjana (19,18%, en el cas ERC2006), i un gràfic de la distribució de les freqüències (en el cas d’ERC2006 es pot comprovar que els valors més habituals es troben, aproximadament, entre 10 i 25). Cal dir, per tant, que la intensitat del vermell és relativa a l’escala de cada partit. Per exemple, si agafem CIU2006, es pot comprovar que les tonalitats són semblants a les d’ERC2006, però si mirem l’histograma comprovarem que el rang de la coloració va ara d’un mínim 13,74% a un màxim 81,61%. Per tant, la gama de colors és relativa, perquè depèn de l’amplada de resultats que ha obtingut el partit.
  • Si passeu amb el ratolí per sobre del mapa, veureu al requadre superior en groc els resultats electorals en percentatges d’aquell partit en el municipi per on passeu. Si cliqueu en un municipi determinat, us apareixerà el llistat de tots els resultats electorals d’aquell municipi.
  • L’opció Zoom del menú, a la dreta del Help. Podeu ampliar (clicant sobre +, i seleccionant una àrea determinada del mapa), reduir (-), i moure (amb la maneta).
  • En mapes anteriors al 1999 veureu que hi ha valors en blau, i en el mapa apareixen com a “missing”. Es tracta de municipis que no existien en aquell moment (com és el cas, per exemple, de l’Ampolla) i, per tant, no hi ha dades segregades.
  • Al menú superior, l’opció Data/Statistics permet obtenir una taula amb les estadístiques bàsiques de cada elecció (mitjanes, desviacions,… i fins i tot totes les correlacions dels percentatges de vot a partits).
  • L’opció Colors del menú té moltes opcions. Les més importants:
    1. 1 ó 2 Color Ranges: fer el mapa amb 1 o 2 rangs de colors. Si es fa amb 2, la mitjana es el punt on es canvia d’un color a l’altre.
    2. Class Breaks: permet seleccionar els punts on es canvia la coloració. És útil si es volen visualitzar dos o més resultats amb els mateixos tons per percentatge.
    3. Bi-/Trivariate Map: eina molt interessant que permet comparar dos o tres resultats electorals en un mateix mapa. Si l’useu veureu que apareix un triple menú just sota el menú principal (d’on podeu seleccionar els 2 o 3 partits que voleu comparar), desapareix l’histograma i apareix en el seu lloc un quadrat o un triangle acolorits amb dues o tres games de colors, segons el nombre de partits que hagueu seleccionat. Podeu intercanviar els colors clicant sobre el quadrat (cas que analitzeu 2 partits), mentre que podeu canviar la gama de colors clicant sobre el triangle (cas que analitzeu 3 partits). A més, en aquest darrer cas, també podeu intercanviar els colors associats a cada parella de partits clicant sobre un costat del triangle.

Per no cansar-vos més ara, ho deixaré aquí. Només una primera i petita consideració: si s’observa el mapa de C’S2006 i PSA19802. És sorprenent la semblança de la distribució de vots, que inclou tota l’àrea metropolitana, i tota (i només) la línia de la costa des de Vandellòs fins Arenys de Mar. Si poseu els mateixos tons a l’histograma (recordeu Colors/Class Breaks i poseu el màxim en tots dos casos a 5,23) en tots dos casos, la semblança és més gran encara. Això es pot comprovar també utilitzant el menú Data/Statistics: la correlació més alta dels percentatges de C’s es troba, oh! sorpresa, amb els resultats del PSA, amb gairebé un 0,43. És a dir, sembla haver-hi una relació important entre el percentatge de vot de C’s i el percentatge del PSA del 19804 . De fet, si mirem els resultats electorals del 2006 i del 1980 sembla haver-hi una coincidència bàsica, si intercanviem els papers d’ERC i ICV (que en aquell moment era el PSUC), i substituïm el PP per UCD: guanya Convergència però sense contundència; el PSC es queda a 10 de Convergència; i apareix un partit-bolet, amb 2 escons. La història es repeteix.


  1. tot i que ha anat variant des dels 935 municipis del 1980 fins als 946 actuals. []
  2. per qui no se’n recordi, el 1980 es va presentar el Partido Socialista Andalucista i va treure 2 escons. []
  3. No és molt gran, entre d’altres coses, perquè les hi ha molts valors nuls i, per tant, seria bo calcular la correlació només en aquells en què ambdues formacions van obtenir un resultat apreciable. []
  4. Una nota interessant per a veure que les correlacions no sempre són una bona eina, és adonar-se que entre C’s2006 i ICV1995 hi ha la mateixa correlació de 0,4 que tenia amb PSA1980. Però tenint en compte els perfils dels partits i si mirem els mapes de percentatges de vot, es pot deduir que aquesta correlació és espúria. []

14 Responses to “Sobre els resultats electorals: I. Retorn al passat”

  1. :

    La meva més absoluta admiració! És ‘Fum i Estalzí’ una o més multituds?

  2. :

    Segons el registre civil sóc un, però molt sovint escolto veus …

  3. :

    Realment és una currada i el resultat pot ser molt il·lustratiu. He comparat a ull els resultats del 1980 i els del 2006 i m’ha semblat percebre que els primers eren molt més desiguals territorialment per a tots els partits que els últims. És a dir que s’ha tendit una mica a una homogeneïtzació territorial, malgrat que continuen havent-hi diferències geogràfiques notables, naturalment. No sé si és una impressió precipitada o no.

  4. :

    Aixo es, amb perdo, collonut.

    Es possible fer el mapa amb percentatges sobre el cens? Aixi podriem saber d’on ha sortit l’augment d’abstencio (estudiants universitaris que no van agafar el tren per tornar al poble?).

  5. :

    Benvolgut, realment, això és “gestió de la informació” i “creació de coneixement”! És una pena que l’accés a aquesta anàlisi no sigui universal…

  6. :

    Estoy impactado.
    Yo de mayor también quiero hacer cosas como esa.
    ¿Cómo cuantas horas de trabajo se tira uno para llegar a esto?

  7. :

    Yo también estoy impactado, y esperando los resultados “definitivos” del análisis. Lo que yo hice era un comienzo del comienzo, casi poco más que plantear una hipótesis.

    Luego he estado jugando más con los datos y, en la medida en que se incluyen municipios más pequeños, la correlación entre la variación del voto al PSC y el voto a Cs cae, pero sigue siendo superior a la de CS-PPC y el coeficiente de x en la ecuación sigue siendo más alto en el caso del PSC.

    Es interesantísimo lo de la relación entre el voto PSA y el voto Cs. ¿Dónde fue a parar el voto PSA? ¿Al PSC? No estoy seguro de que los que votasen al PSA fueran el mismo tipo de gente que ha votado a Cs, pero sí es probable que hayan coincidido los “lugares” de dónde extrajeron los votos. En parte, eso se habría debido a que las campañas electorales de partidos pequeñitos tienen sus limitaciones: una de ellas es que no pueden llegar directamente a los pueblos pequeños (ni indirectamente: están más poblados de gente mayor, que se conecta menos a Internet). Además, los pueblos pequeños son terreno nacionalista de todas todas, eso sí.

    De nuevo, impactado me quedo. Y muy satisfactoriamente impresionado por la respuesta de la administración catalana. Molt bona feina (seguro que no se dice así, pero por intentarlo que no quede).

  8. :

    Molt, molt i molt bona feina (es diu així, Wonka, sí). He caigut a terra de la impressió i ni amb el Mapresso aquest seré capaç de recollir-me els trossos.

  9. :

    Em sumo amb aplaudiments a l’acolloniment general per la feina feta.

    Una mica de prop, el mapa dels C’s no és ben bé el del PSA. El PSA va ser un fenomen més proletari. Fixant-nos en l’àrea metropolitana, la vermellor forta del PSA apareix a municipis típics del cinturó i de les valls del Llobregat i el Besòs. El PSA no va penetrar gaire a Barcelona, Sant Cugat, Sant Quirze, Sitges, Begues. Al mapa de C’s 2006, aquests municipis ja arriben a percentatges propers als màxims assolits per aquest partit.

  10. :

    IMMMMMMMMMMMMMMMM-PRESIONANTE

  11. :

    Sorprenent, però la meva impressió -a Tarragona- és diferent. Conec gent que ha votat Ciutadans i no tenen cap mena d’arrel andaluç (jo mateix). I el seu vot a barris ón sempre regna el PSC-PSOE, com Bonavista (3,6%), ha estat inferior a la de de la comarca del Tarragonès (4,5%). Ben és cert, que a Campclar, un 5,6%.

    Potser sí hi ha al darrera una coincidència, la defensa de un socialisme no impregnat de nacionalisme, encara que desconec l’ideari del PSA al 1980.

    Per mi, els factors més importants són: la densitat demogràfica, proximitat a la costa i l’accès a internet. A veure si ho investigueu vosaltres una miqueta.

  12. :

    agggh “d’un socialisme”

  13. :

    “un socialisme no impregnat de nacionalisme”. Ciutadans no sé si són socialistes, però el que és segur és que són nacionalistes… espanyols (i pel que es veu se n’avergonyeixen de ser-ho)

    http://llibreter.blogspot.com/2006/11/nacionalisme-banal.html

  14. :

    L’eina i l’aplicació que n’has fet és fantàstica. I se m’acuden àmbits deliciosos per a emprar-la. Se’m presenta especialment útil per fer estudis comparatius detallats de sociolingüística o de penetració i reculada de certs fenòmens històrics (ja em delcto pensant en uns mapes que recullin l’extensió i replegament de l’heretgia càtara al Llanguedoc i mil etc.)

Leave a Reply