fum i estalzí

He revisat de nou els fitxers i he comprovat que el gràfic d’ahir contenia algun error de percentatges en 10 o 12 municipis. Ara ja està resolt (suposo) i he tornat a penjar el fitxer de participació, ara ja correcte. No veureu moltes diferències amb el mapa que hi havia ahir perquè les variacions són tan petites que són imperceptibles a vista.

Ara vull insistir en el que vaig apuntar: l’abstenció del 2006 és més alta a la línia de la costa i en l’àrea metropolitana; és a dir, l’abstenció és més elevada en l’àmbit del PSC, PP i C’s. I és més baixa en l’àmbit més nacionalista. Si observeu aquesta seqüència (que podeu reproduir clicant sobre el botó play de la part inferior esquerra), sembla clar que entre el 1980-2006 hi ha hagut un desplaçament lent però constant de la participació de la línia costera i àrea metropolitana (PSC i PP), a l’interior (nacionalistes). Així, el primer mapa del 1980 mostra moltes zones de l’interior en groc, mentre que la línia costera i l’àrea metropolitana és d’un carbassa pujat; al 2006 els papers s’han intercanviat. Sembla plausible pensar en un distànciament de la política catalana cada vegada major dels votants del PSC i PP i, al contrari, un apropament dels municipis de l’interior de tendències més nacionalistes cap a la vida política catalana.

Motius: potser hi ha una percepció per un grup important de gent del país de què són exclosos, en la línia del que defensen C’s. Potser, per explicar el més alt nivell de participació a l’interior del país, l’enfrontament ERC-CiU anima a molta gent a votar, de la mateixa manera que l’enfrontament dialèctic PP-PSOE diria que és un alicient per votar a les eleccions espanyoles. Ves a saber.

Per acabar, una recomanació: la interpretació d’Iñaki Anasagasti de l’estratègia d’ERC.