fum i estalzí

No man but a blockhead ever wrote except for money.
Samuel Johnson

5/12/2006

Baròmetre de novembre

A les 2:04 pm, RMF diu

Crec que només l’Avui es fa ressò del baròmetre de novembre del Centre d’Estudis d’Opinió, tot i que la seva anàlisi em sembla massa pedestre, en general (bàsicament, perquè només es fa cas de les dades brutes). La importància d’aquest estudi rau en el fet que les enquestes es van fer entre el 6 i el 20 de novembre, és a dir, durant els dies en què s’enllestia definitivament el nou tripartit.

Seguint la línia de les altres observacions que he fet sobre el baròmetre, he construït la taula d’intenció de vot, fent les modificacions necessàries per normalitzar els resultats de les dades en brut, i que ja havia explicat en una anotació anterior. He posat les dades de tots els baròmetres modificades i, en groc, les dels resultats electorals:


  2003 juny-05 nov-05 març-06 maig-06 juny-06 jul-06 2006 nov-06
PPC 11,84 11,52 13,21 12,58 13,19 14,12 11,31 10,65 9,49
CiU 30,85 29,21 27,12 29,22 30,52 31,2 31,16 31,52 32,83
ERC 16,42 14,8 15,27 15,28 12,58 10,7 14,71 14,03 12,55
PSC 31,11 26,27 26,39 30,79 28,34 26,98 28,26 26,82 27,63
ICV 7,27 9,74 6,83 6,29 8,89 8,22 8,36 9,52 10,15
C’s               3,03 5,13

Aquest és el gràfic:

baròmetre tardor

Es pot comprovar que l’encaix entre dades reals de votació, i dades d’enquesta són prou harmòniques, cosa que parla a favor de la fiabilitat del baròmetre: les tendències cap amunt de ICV i CiU es mantenen, i les cap avall de PP i ERC també; en canvi, el PSC sembla estabilitzar-se una mica cap amunt.

La primera observació important és que, per primer cop, ICV supera el PP. CiU puja més d’1,5% (gairebé el mateix que perd ERC), però el PSC també puja gairebé un punt. Per tant, la seva diferència es manté estable. Ara, el més espectacular és la pujada de més d’un 2% de C’s, que gairebé doblaria els seus resultats1 . I sembla que ara a costa del PP i no del PSC.

L’enquesta, a més, és interessant per saber, d’alguna manera, què pensen els votants (insisteixo, els votants i no els dirigents) de C’s, cosa que diria encara ningú no té massa clar. Així, si anem al creuament de dades per record de vot autonòmic, podem destacar el següent (amb totes les prevencions, ja que la mostra de votants de C’s és reduïda, 55 persones):

  • La preocupació pel problema de la immigració és gairebé el doble (65%) de la mitjana (34%). Tripliquen (22% a 7%) la preocupació per l’educació/cultura/investigació. Coincideixen, i superen (18%), amb el PP (12%) en la preocupació per les relacions Catalunya-Espanya (la mitjana és del 3,4%).
  • Gairebé la meitat (46%) consideren que cap partit pot donar respostes als problemes més importants, i superen en més d’un 13% el segon partit més negatiu en aquest sentit, que és ERC. Curiosament, els votants del PSC i del PP són els més optimistes en aquest sentit, ja que aproximadament “només” un 25% dels seus votants consideren que cap partit pot donar respostes als problemes de la societat.2 En aquest sentit, quan valoren als líders polítics de les formacions, són els que donen les notes més baixes a tots els dels altres partits, excepte, evidentment, a l’Albert Rivera, i també, al Josep Piqué (tot i que amb nota semblant a la del Saura) i a la Dolors Nadal.
  • En les preguntes sobre els polítics, el 92% pensa que els polítics no tenen en compte el que la gent pensa. El PP és el que està més a prop amb un 84%, CiU amb gaibé un 80%, mentre que els partits del tripartit estan al voltant del 70%.
  • En línies generals, coincideixen amb el PP (i el superen) que l’economia, tot i que ara és bona a Catalunya, empitjorarà, i que l’economia espanyola està ara mateix malament.
  • Coincideixen amb Ciu, i més amb el PP sobre la situació política actual a Catalunya, que és dolenta i empitjorarà, contràriament al que pensen els del PSC. En canvi, sobre la situació a Espanya pensen directament que és desastrosa: dolenta un 52% (els del PP, per exemple, són un 25%, i els d’ERC un 8%) regular un 30%; gairebé ningú pensa que està bé (un 7% enfront d’un 30% de mitjana).
  • Coincidint amb el PP, només el 24% s’informa per tv3 (al psc, per exemple, hi ha el 42%). Destacadament, s’informen per Antena 3 (40%) i TV1 (32%). En canvi, també són els que menys miren T5 (curiosament, coincidint amb ERC). Ningú no escolta Catalunya Ràdio ni la RAC, però tampoc escolten massa la COPE (4,7%; en canvi el PP 25%). El seu mitja radiofònic és Onda Cero, seguit de RNE i Onda Rambla. Potser en l’ús de la ràdio és on les diferències són més brutals amb tota la resta de partits (i també dels d’altres partirs entre ells; aquí sembla haver-hi un estudi interessant, si algú s’anima a fer-lo).
  • Curiosament, coincideixen amb CiU amb el fet de llegir La Vanguardia (més d’un 40% en tots dos casos), però es diferencien de la resta en que la penetració de El Mundo arriba al 17%, quan la mitjana dels altres és 1,7% (de fet, es gairebé 0, llevat de C’s i del PP amb un 5%)
  • Són els menys satisfets amb la democràcia, més d’un 50%, ho està poc o gens. Si ho comparem amb el 58% que estan bastant o molt satisfets a ERC és, disculpeu el comentari, per caure de cul.
  • Proximitat a partits: els votants de C’s es declaren propers, per aquest ordre, 21% al PP, 19% a ICV i 15% al PSC. I segons pròpia declaració, es declaren bàsicament de centre, amb una lleugera tendència a la dreta (de 1-esquerra a 10-dreta, la mitjana és de 5, pràcticament idèntica a la de CiU, un punt per sota la del PP, i 0,75 per sobre del PSC. Qualifiquen, a més, a ERC d’extrema esquerra (mitjana de 2,73, més d’un punt per sota que a la pròpia ICV). Curiosament, l’electorat d’ERC es confirma a si mateix com molt d’esquerres: es posen una nota mitjana de 3, mentre que els d’ICV, per exemple, es posen a ells mateixos una nota 3,42, gairebé 0,5 punts més “a al dreta”3 ; de fet, la puntuació general més esquerranosa se l’emporta ERC amb un 3,13, molt a la vora del que diuen els propis votants d’ERC. ) Recíprocament, ERC (i ICV) col•loquen C’s a l’extrema dreta. Els seu propis votant de C’s li posen un 6, és a dir, 1 punt més “a la dreta” de les seves conviccions. En general, la percepció entre els enquestats és que C’s és que és de dreta, ja que li donen de mitjana un 6,5, però no tant com el PP, a qui donen un 8 de mitjana.
  • Quant al sentiment de pertinença: el 61% se senten tan espanyols com catalans, en la línia del PP i del PSC. En canvi, hi ha un 35% que se senten més o només espanyols, més o menys com el PP. Curiosament, un 3,4% es considera només català. En canvi, quan jutgen el partit que han votat, C’s, diuen en un 66% que és tan espanyol com català, mentre que un 15% diuen que és més català que espanyol, i només un 8% diuen que és més o només espanyol.
  • Majoritàriament, defensen Catalunya com una comunitat autònoma, i que s’ha assolit un nivell suficient d’autonomia, en un percentatge doble que la mitjana.
  • El 26% declaren haver votat a les generals al PSC, mentre que el 19% al PP. Si es tronessin a celebrar generals, votarien un 34% a C’s, un 16% al PP, i un 7,5% al PSC.
  • Es declaren dels més abstencionistes a les autonòmiques (10%), en canvi sembla que a les següents són els que més estan disposats a anar-hi; no n’hi ha cap que digui que segur que no (mentre la mitjana de partits és potser de 3,5%). A més, són els més fidels, aj que més del 90% segur que tornarien a votar C’s, mentre que la resta no ho saben.
  • Quant a l’origen, són el partit amb més “immigrants”: un 52,3% declaren haver nascut fora de Catalunya, seguit de prop pel PSC, amb un 47%. Curiosament, així com aquests són majoritàriament andalusos, els de C’s provenen en un 28% d’Extremadura, i destacadament, en un 33% de les dues castelles. És curiós com el 31% han vingut en posterioritat al 1976, el doble dels que voten al PSC.
  • Destacadament, són el partit amb menys pares (14,7%, mentre que la mitjana és del 46%) o mares (19%, mentre que la mitjana és també del 46%) nascuts a Catalunya.
  • Destaca el nombre d’universitaris (30%), el doble de la mitjana, i el 10% més que el segon, que és ERC.
  • Són en un 77% monolingües castellans a casa, més que doblant la mitjana. Pràcticament cap és monolingüe català (contrasta, per exemple, amb el 23% de votants del PP que es declaren monolingües catalans a casa). A la feina també destaquen perquè molt pocs són monolingües (cal dir, que el nivell de funcionaris és bastant equiparable a la mitjana).
  • Juntament amb el PP, hi més que dobla la mitjana dels qui es consideren de classe baixa (12%). També hi ha un destacable 20% que es declaren de classe mitjana-alta/alta.

Actualització

Ja sabreu que Wonka també ha publicat la seva anàlisi, i coincidim bastant.

2a actualització

A partir dels comentaris de maty, que insisteix en què els votants de C’s són joves, he repassat una mica les característiques de sexe i edat, qu no havia mirat. No hi ha moltes conclusions, però em semblen interessants (s’han de prendre amb precaució pels marges d’error).

- El perfil d’edat de C’s, ERC i ICV és pràcticament calcat: gairebé el 40% dels seus votants tenen menys de 34 anys, i només al voltant del 25% tenen més de 50 anys. Evidentment, el perfil dels altres és més envellit, amb aquest ordre d’envelliment: PP, PSC i CiU.

- Una dada molt curiosa és que ERC és el partit més “masculí”: un 60% dels seus votants (i més en el cas dels simpatitzants), són homes. PSC i ICV semblen tenir un perfil lleugerament més femení, amb al voltant del 55%. Els altres semblen més equilibrats.


  1. Si mirem les dades brutes del baròmetre les dades són inclús més punyents, perquè el 4,1% diuen que votarien al PP i el 4,4% diuen que votarien a C’s, cosa que podria fer pensar que C’s superaria al PP. Però això es insostenible, perquè els votants dels PP estan més infrarepresentats a la mostra que els de C’s, cosa que es rectifica amb la “normalització” de les dades que faig. []
  2. Sembla que els votants dels partits “nacionalistes” creuen molt menys en la força de la política catalana []
  3. Aquest fet encara recolza més la hipòtesi que va fer Wonka, i que les dades recolzaven, que ERC perd vots per l’esquerra. També ho recolza el fet que després del ERC, pel partit i pels líders que senten més propers són els d’ICV, molt per sobre de CiU. []

10 Responses to “Baròmetre de novembre”

  1. :

    Hoy hemos coincidido de pleno en la anotación, aunque a ti te ha salido mucho más completa, eso sí :-)

  2. :

    Más larga sí que me ha salido, más compacta e hilvanada la tuya. En cualquier caso, nosotros tenemos dos de creo bastante completas con los datos que hay, y en la prensa sólo hay una del Avui flojilla, y otra del Mundo que, por lo que dices, afirma cosas poco fundadas.

  3. :

    Plas plas plas.

    55 persones… és un nombre massa petit.

    Gent jove, universitària e internauta, diria jo.

    Ho torno a demanar: influència de la xarxa com a mitjà en front els tradicionals?

    COPE és una ràdio que no té massa audiència a Catalunya, i a més a més, la gent no ho reconeix, como votar al PPC. La influència de COPE i FJL no ha estat decisiva, crec. En tot cas, LIBERTAD DIGITAL, que és el digital, juntament amb EL CONFIDENCIAL, amb més lectors a la xarxa.

    La gent jove més qualificada cada vegada passa més de la televisió i de la ràdio. INTERNET és la clau.

    @ wonka

    Tienes un comentario mío pendiente de autorizar…

  4. :

    Un altre cop, els “aficionats” ho fan millor que els periodistes “professionals” a la xarxa (i encara més els catalans).

  5. :

    55 és petit, però segons el que busques no està tan malament. Per exemple, es pot gairebé assegurar que el PP obtindria ara un resultat millor que C’s.

    En canvi, en l’estadística referent a les característiques sociològiques, és més matisable. L’error màxim que es pot cometre és d’un 13%, és a dir, si et dic que el 50% de la gent de C’s tal, tal, tal, aleshores has de pensar que és entre el 38% i el 63%. Ara bé, on l’enquesta diu que gairebé no es veu tv3, pots pujar-hi de peus (segons criteris estadístics) que gairebé ningú a C’s veu tv3. Això es deu a què teòricament els percentatges al voltant del 50% tenen un “marge d’error” més gran, mentre que els percetatges al voltant del 0% (0 del 100%) tenen marges d’error més petits. Posem per cas:

    on dic: el 65% dels votants de C’s indiquen que la immigració és un gran problema, s’hauria de tenir en compte que el marge de confiança és del 12%. Per tant, s’hauria de llegir: entre el 53% i el 77% creuen que el problema de la immigració és important.

    on dic: que gairebé ningú és català monolingüe a casa, es oit mantenir pràcticament sense canvis la afirmació, perquè el marge d’error no arriba al 3%.

    on dic: el 92% pensa que els polítics no tenen en compte el que la gent pensa, el marge d’error tampoc és molt gran, del 7%. Per tant, hauria de dir una cosa com que més del 85%.

  6. :

    “Per exemple, es pot gairebé assegurar que el PP obtindria ara un resultat millor que C’s.”

    Per dir això no fa falta cap enquesta…

    I la gent veu els informatius de TV3 i d’altres. La programació és pitjor que abans, res més. I cada vegada la gent prefereix més la tele brossa (telebasura) de Tele 5 i Antena 3. Trist, però cert.

  7. :

    La gent a Espanya menteix molt a les enquestes. I els professionals espanyols són dels pitjors del món occidental, com es demostra any rera any amb les enquestes electorals.

    Et recordo l’Estudi General de Medis, més fals que fals.

  8. :

    “Per dir això no fa falta cap enquesta…”

    home, Wonka diu que el Mundo així ho proclama. I crec que molta gent també ho diria mirant l’enquesta.

    Sobre tv3, l’enquesta em sembla que es prou clara, perquè es refereix precisament als telenotícies: els votants de C’s no els veuen. Potser menteixen, però això jo no ho sé.

    Sobre les enquestes, especialment les oficials, s’han de diferenciar vàries coses:

    Les dades brutes: si no hi ha proves fortes, em sembla que és una mica “conspìranoic” pensar que estan alterades. Una altra cosa és que estiguin mal fetes.

    Les dades cuinades: això, evidentment, per mi és un misteri i, és clar, deu dependre molt del govern de torn, i dels caps polítics dels instituts estadístics.

    Els enquestats: menteixen o no? no ho sé. Moltes vegades la gent no fa exactament el que diu, tot i que pensa que no menteix; per exemple, en el comportament abstencionista, o en amagar el vot al PP a Catalunya. Algunes d’aquestes coses es poden detectar i corregir per a fer estimacions més correctes.

    Sobre l’EGM, tots sabem que és la base del repartiment dels quartets i, això, és clar, pot provocar una gran distorsió. En qualsevol cas, no sé les proves que tens sobre el que dius.

  9. :

    Yo no creo que la encuesta esté “cocinada” en ningún sentido. Otra cosa es que la gente mienta o se autoengañe en las respuestas. En algunos casos, está claro que ocultan su comportamiento; por ejemplo, el voto al PP en la actualidad (pero, a escala de toda España, esto no ocurría entre el 1998 y el 2000, aproximadamente). Pero no veo por qué van a mentir los de Ciutadans respecto de los informativos que ven o el idioma que hablan en casa. Habrá que ver cómo contestan en una encuesta ulterior, pero, por lo poco que yo sé de los barómetros catalanes, los datos de uso de lenguas y consumo de medios en relación con la orientación política del encuestado son bastante coherentes a lo largo del tiempo.

    También estoy de acuerdo con lo que dice RMF sobre el margen de error de algunos porcentajes. Por mucho que lo tengamos en cuenta, algunas opiniones o comportamientos de los votantes de Ciutadans siguen siendo distintos de los de los demás partidos. El más llamativo es, desde luego, el de la lengua que se habla en casa.

    Sobre el EGM, tiene sus fallos como todas las encuestas. Y sobre todo los tendrá en su vertiente presencial, pues es más difícil controlar a los entrevistadores, pero me consta que la parte que se hace por teléfono se hace bien. En todo caso los del EGM son muchísimo más transparentes con sus datos que los del EGA, de cuya encuesta sólo conocemos algo por las noticias que salen en algunos medios.

  10. :

    Amos a vé…

    El perfil del votante de Ciutadans es el de una persona con más cualificación que la media, inquieto, capaz de cambiar el sentido de su voto. En España hay 2-3 millones de personas de cambiar el sentido de su voto, tengo entendido. Son personas inconformistas con el sistema, político y mediático, que valoran más el estar debidamente informados. Por ello creen que varios informativos en cadenas distintas, por lógica y coherencia.

    Profundizar más en el perfil es un tanto arriesgado, en mi modesto entender, con los datos que se manejan a día de hoy.

    La gente miente cada vez más en las encuestas, en especial si son políticas. Y me alegro, es una buena práctica, ya que refleja la creciente desconfianza en la protección de sus datos personales y de la fiabilidad de tales encuestas.

    Al final, lo de siempre, lo único realmente interesante son las tendencias, no la foto fija.

    Lo del EGM es bien sabido el escándalo que desveló Abellán (COPE deportes), aportando muchos datos. En un hilo de Periodistas 21 mantuvimos una larga discusión al respecto.

    Que reste validez al EGM no implica que se lo conceda al EGA, ni mucho menos. Sólo me fío de las actas notariales.

    Un ejemplo de mi desconfianza: en mis filtros antipublicidad para los navegadores Gecko (Firefox, K-Meleon,… ) y Opera también se tiene en cuenta a los contadores web, procurando engañarlos en lo posible (y eso sin contar que siempre filtro la navegación web mediante el proxy local Proxomitron con mis reglas -que también comparto).

    Sin embargo, los digitales se empeñan en publicitar los datos del Alexa y demás, a sabiendas de su nula validez (sólo lo implementa el IE de los windows cuyo registro no haya sido debidamente limpiado del espía que incorpora el IE). Hay tanto tejemaneje en esos temas, que no me fío de nadie, y menos en España, con tanto “espabilado”.

    En EE.UU sí que hay empresas muy serias, con largas trayectorias detrás que avalan su rigor y profesionalidad. En España, la mayoría son chiringuitos que cocinan las encuestas a gusto del “pagano”, habitualmente.

    Vuelvo a insistir, todavía es pronto para profundizar en un perfil válido del votante de Ciutadans. Las procedencias son muy diversas, según mi experiencia en Tarragona ciudad. Por eso mantengo que hasta pasadas las municipales, escribir al respecto es especular en el aire la mar de las veces.

    Otra: los primeros votantes de Ciutadans sí que valoran más lo de la lengua, pero los nuevos (que serán muchos más) vendrán del desafecto a la partitocracia mediática catalana. Por ejemplo, votantes del PSOE que siguen creyendo en una izquierda con valores, principios y no guiada por intereses, de apoltronamiento. Ese es el mismo votante que se está yendo a Iniciativa, como antes se fue a ERC (de quien reniegan, desencantados). Ahora, con Saura en Interior, tendrá mayor visibilidad y desgaste, por lo que su gestión será crucial para el partido.

    Del PPC, al existir una alternativa no nacionalista de verdad, muchos de los que les han votado estos años desde la desgana se irán, y cuanto más tiempo dure el tridente Piqué-Vendrell-Rajoy peor para el PPC. Meses atrás, muchos de las Nuevas Generaciones abandonaron el partido. Los jóvenes son los que tienen ideales, no los ya aposentados.

    Ciutadans ofrece un mensaje distinto, con ideales, atractivo. Mientras no tenga responsabilidades de gobierno (y tardará mucho, ya que siempre va a tener al resto de partidos en contra) y no cometa errores graves en la oposición (ahora se les perdonarán unos cuantos, por la bisoñez, pero no siempre) su futuro es esplenderoso.

    Lo incomprensible es que muchos “analistas” sean incapaces de verlo, y piensan que sólo será un partido residual, yerran profundamente.

    En fin, independientemente de mis discrepancias, es indudable vuestro buen trabajo, a diferencia del de los medios tradicionales. Yo siempre valoro la EXCELENCIA y la CALIDAD, como sucede habitualmente en vuestras anotaciones, de ahí mi reseña e inclusión en mi seguimiento diarios de vuestros sumarios RSS.

Leave a Reply