Sobre la circulació dels bin laden
Aquesta anotació conté errors que he revisat aquí.
Es repeteix constantment que Espanya és el membre de la Unió on circulen més bitllets de 500€. A més, he sentit moltes vegades dir que la proporció de bitllets detectats és enorme. Visitant l’interessant blog L’estrany em quedo glaçat quan llegeixo que:
Senzill, els espanyols ja mouen 108 milions de bitllets d’euros1 de 500! El 63% de l’efectiu total espanyol és en bitllets de 500 i creixen a un 8% anual. I els polítics cullin bolets… Jo mai he vist un bitllet d’aquests (Bin Laden els diuen).
Ras i curt, de cada 1000 euros que circulen, més 500 ho fan en aquest bitllet. Això em posa la mosca al nas: com és possible? si pràcticament con conec ningú que hagi tingut un d’aquests bitllets? Anem doncs a les dades i veurem que això és un disbarat (però repetit per gairebé tots els diaris d’informació general 1, 2, etc, i increïblement, també, pels diaris econòmics, 1 i 2). Abans, avanço que, evidentment, com indiquen aquests articles (1 i 2, aquest darrer molt preocupant, perquè s’ensuma un problema que esquitxa a les entitats bancàries, i que els organismes de l’estat prefereixen ocultar), tot i que s’hauria de matisar algun punt, la circulació de bitllets de 500 és molt gran a Espanya, però, evidentment, els nivells no són tan astronòmics.
Primer cal distingir diversos conceptes, que es confonen en la majoria dels articles. Una cosa és el nombre de bitllets en circulació, i l’altra és la pròpia circulació del bitllet. Posem un exemple: dos amics (A i B) i jo mateix creem un país, Bongònia, posem per cas, amb 3 habitants i un únic bitllet de 500€. També fem un Banc Central de Bongònia. És clar que només tenim un bitllet de 500€; per tant, només hi ha un bitllet al país, i el total efectiu, per dir-ho de forma grandiloqüent, del país és de 500€. Posem per cas que jo tinc el bitllet, i li compro un pis a B per 500€; B li compra a C un pis per 500€ també; finalment, C em compra un pis a mi pels mateixos 500€. I repetim aquest cicle 1000 vegades. D’aquesta manera, el bitllet ha circulat 3000 vegades, però el país continua tenint un únic bitllet (i, perquè no dir-ho, una activitat immobiliària frenètica, tot i que sense especulació). Si el Banc Central de Bongònia hagués detectat aquestes 3000 operacions, podria conclouria que hi ha 3000 bitllets de 500€2 , o que han circulat 3000 bitllets pel país. Per tant, queden clares les diferències entre el total efectiu, la circulació i la circulació “detectada” pel Banc.
Anem ara a les dades que dóna el banc central europeu a la seva web sobre el que anomena “banknotes in circulation”, és a dir, el total de bitllets en circulació (que no la circulació dels bitllets, que és una altra cosa, com sabem):
| Denomination | Circulation | |
|---|---|---|
| (in millions of banknotes) | (€ millions) | |
| €500 | 407 | 203,228 |
| €200 | 150 | 29,925 |
| €100 | 1,059 | 105,938 |
| €50 | 3,764 | 188,204 |
| €20 | 2,157 | 43,144 |
| €10 | 1,785 | 17,850 |
| €5 | 1,288 | 6,440 |
| TOTAL | 10,610 | 594,729 |
Una curiositat: si ens repartíssim entre tots els europeus els diners fabricats, no arribaríem a 2000€ per cap. Això demostra que la nostra confiança en el sistema és total, perquè gairebé tothom té (o creu tenir) molt més, segons indiquen els numerets del seu compte corrent. Això seria matèria d’una altra anotació: les bases de l’economia occidental són la confiança i l’esperança.
Ens assabentem per les taules posteriors que gairebé la totalitat de bitllets de 500€ es van fer durant el 2003 i el 2004 (300 milions de bitllets). Al 2007 està previst fabricar 260.000 milions d’euros més (gairebé la meitat dels que ja hi ha ara), dels quals la tercera part seran bitllets de 500€ (uns 190 milions de bitllets). La quantitat de diners en bitllets de 500€ continuarà essent més de la tercera part del volum total de diners en circulació. Bonica manera de controlar el frau amb bitllets de 500€, fabricant-ne a mansalva. Més curiós encara que ningú no digui res sobre aquesta fenomenal quantitat de diners fabricats en aquesta sospitosa moneda de 500€, repeteixo, més de la tercera part del total.
En qualsevol cas, sense tenir en compte altres consideracions, els bancs centrals haurien de detectar, de mitjana, 1/3 de les transaccions en bitllets de 500€, i això no hauria de resultar cap sorpresa.
Anem ara a les dades espanyoles. El Banc d’Espanya (BE), evidentment, no sap quants bitllets hi ha actualment dintre de les fronteres estatals. Això és impossible de conèixer (encara que suposo que es pot estimar). El BE sí que dóna el que anomena el número de “billetes distribuidos menos billetes retirados por el Banco de España”.3 Evidentment, no és el mateix. Aquesta quantitat només és una mesura de la circulació mensual dels bitllets, a més molt parcial, perquè molts dels bitllets poden estar comptats diverses vegades (com hem vist a l’exemple). Aquesta és la gràfica de la circulació de bitllets (clic per ampliar):
Evidentment, hi ha valors negatius, perquè hi ha mesos que el banc retira més bitllets dels que serveix. I això ens recorda que dels diners que circulen, el banc d’Espanya només en controla uns quants mensualment i això cal tenir-ho en compte (perquè, és clar, no es pot dir que no circula cap bitllet de 10€, perquè el seu valor sigui negatiu).
En aquesta altra gràfica poso el valor de la totalitat dels bitllets de cada grup detectats pel Banc d’Espanya per mesos:
És destacable el valor dels bitllets de 500€. Ara bé, ja hem dit abans que la tercera part del valor de tots els bitllets de la Unió es troba en bitllets de 500€. La pregunta que se’ns posaria és: és normal aquest volum de circulació de bitllets de 500€? Això és difícil de dir, perquè només ho podem comparar amb el nombre de bitllets total a la Unió, cosa que és molt diferent. Però com no tenim res més, ho compararé. En aquesta taula poso el percentatge de cada tipus (en €) a Europa, i el percentatge dels que circulen a Espanya (sumant la circulació de tots els mesos, cosa que ens dóna la idea de la circulació global des de la instauració del euro):
| Europa | Espanya | Diferència | excés o | |
| % bitllets | % circulació | defecte | ||
| 500 | 34,17 | 45,54 | 11,37 | 33,27 |
| 200 | 5,03 | 5,98 | 0,95 | 18,88 |
| 100 | 17,81 | 14,71 | -3,10 | -17,40 |
| 50 | 31,65 | 31,16 | -0,49 | -1,54 |
| 20 | 7,25 | 1,46 | -5,79 | -79,87 |
| 10 | 3,00 | 0,47 | -2,53 | -84,29 |
| 5 | 1,08 | 0,68 | -0,41 | -37,65 |
Així, per exemple, la primera fila indica que el 34,17% del diners europeus estan en bitllets de 500€; que el 45,54% dels bitllets que va ha fet circular el banc d’Espanya són de 500€; que la diferència entre les dues anteriors és de 11,37%; i que la segona mesura és el 33,27% més gran que la primera. És a dir, que s’ha detectat una circulació de bitllets de 500€ a Espanya un 33,27% més gran del que “correspondria”. En qualsevol cas, no podem dir res del nombre de bitllets que circulen per Espanya amb aquestes dades. També de bitllets de 200€ n’hi ha un 18% més (tenint en compte què vol dir això).
És curiós com de la resta de bitllets, llevat potser el de 50€, en falten, fins a un brutal 84%, en el cas dels bitllets de 10€.
Per acabar, aquesta gràfica amb el percentatge dels que han circulat a Espanya del total emès a Europa (torno a insistir que aquest percentatge no diu quants d’aquests bitllets són materialment a Espanya, sinó només ens dóna una mesura de la seva circulació controlada pel BE):
Cal destacar com, des del principi, el nombre de bitllets de 500€ circulant ja era molt alt (0,2), però va començar a caure fins el novembre del 2002, moment en que comença a augmentar brutalment, mentre la resta disminueix (perquè, entre altres coses, cada vegada hi ha més bitllets a Europa). Contrariament al que es pensa, des de principis del 2006, s’està estabilitzant.
- Aquí hi ha una errata, perquè hi posa “108 milions d’euros en bitllets de 500″. [↑]
- posem per cas, si cada vegada que fem una operació, anem al banc a dipositar el bitllet [↑]
- Cal dir que és l’únic banc central dels europeus que ho dóna. O com a mínim, és l’únic on ho he trobat. Per tant, no sé d’on es treuen les dades comparatives amb d’altres països. [↑]




Podem considerar que l’1 de gener de 2002 (o un segon abans) hi havia zero bitllets de 500 EUR al carrer (bé, crec recordar que unes setmanes abans ja se’n van distribuir). En un sistema monetari tancat, la quantitat inicial de bitllets al carrer, més la suma acumulada de bitllets distribuïts, menys la suma de bitllets retirats (menys la suma de bitllets destruïts incontroladament, que no podem saber) donaria els bitllets en circulació, i entenc que no pertorbaria el càlcul el fet que un bitllet es comptés més d’una vegada, perquè si surt dues vegades al carrer és perquè entremig ha entrat al Banc d’Espanya, o viceversa.
El problema, com tu esmentes, és que Espanya (ni cap país) no és un sistema monetari tancat, i els bitllets posats el carrer poden anar a parar a França, a Alemanya, a Bulgària o qualsevol lloc altre lloc del món. Llavors, no es pot saber quina part dels “bitllets distribuïts - retirats” es queda realment a Espanya.
Anècdota: el 2002 vaig arribar al Canadà amb uns quants bitllets de 500 EUR a la butxaca. En vaig presentar a un banc qualsevol de Mont-real amb els bitllets, que em va semblar que l’empleada no havia vist mai. Va treure una espècie d’àlbum de bitllets, va comparar els de 500 EUR amb els cromos de l’album, i em va canviar els euros a dòlars canadencs. Em sembla que si hagués portat unes fotocòpies en color me les hauria canviat igual… Bé pots dir que la civilització occidental es basa en la confiança… A Mèxic, al “changarro” més humil et pots trobar amb una màquina amb llum ultraviolada per detectar bitllets falsos…
perfecte exemple comparatiu de confiança.
Ah, i una altra cosa, potser no ho he explicat bé, però la taula és precisament la suma acumulada dels bitllets distribuïts pel banc de Espanya (en percentatges), a la columna que anomeno Espanya %circulació.
Hola ni,
Em deixes tan parat amb els teus càlculs estadístics que em penso que tu fores una de les persones amb el perfil adequat per calcular com s’haurien de repartir els premis de les loteries per aconseguir que de la desgraciada i grotesca situació actual en sortís la màxima felicitat per a un màxim nombre de persones.
És una dèria que tinc i aconsegueixo fer-me-la passar. Necessitaria que matemàtics, sociòloegs , psicòlegs ecnomistes i i caps d’hisenda m’ho expliquessin ben explicat … això no ho aconseguiré mia de la vida…
Llavors somio amb algú, una mica mag, com tu que claculi i interpreti …
Llegeix això, sisplau ,
http://sgirona.ifrance.com/creavida.htm
i digues després si et sembla possible o no i perquè. No cal que m’ho calculis fil per randa … Em conformaré amb una opinió semipoderada …
Bon any 2007!
Hola,
és interessant la teva proposta, però em sembla que la majoria de gent volen premis grossos, encara que toquin a poques persones. Diria que les loteries que reparteixen més premis petits no tenen tan d’èxit (com la bonoloto, o les típiques de rasca-rasca), perquè la gent vol tot o res.
bon any
Nou i extraordinari, encara que potser feixuc de llegir per a no adeptes, exemple d’una feina per la qual t’haurien de pagar pel seu caràcter de servei públic. De vegades, quan no tinc massa ganes de discutir tòpics, afirmacions basades en fets no contrastats i aserveracions que no se sap massa bé d’on han sorgit, em permeto enviar a amics i companys a aquest teu blog. Em temo que no em fan massa cas.
Sigui com sigui, per experiència professional i personal, puc constatar dos fets. 1.El periodista mitjà o bé és mandrós per naturalesa i s’estima més una creença construida no se sap massa bé com i per qui (avui ho exposes magistralment, altres es més complicat de resseguir-ne l’origen) o bé no té temps per assegurar-se de complir un dels seus deures primordials: contrastar les dades que empra. Així de llastimós és el panorama professional (sous i organització de temps faciliten el meninfotisme generalitzat).
2. En alguns àmbits, el diner negre en bitllets de 500 corre a l’engròs. L’augment de la importació de cotxes de luxe de segona mà és aquell en el qual puc testimoniejar-ne la pràctica. Entre els compradors i venedors d’aquesta mena de productes el bitllet de referència és aquest Bin Laden.
Sí, sembla que aquest bitllet circula a mansalva, fins i tot amb les dades més moderades i parcials que dono. Per cert, l’article interessantíssim de El País sobre la circulació del bitllet és de pagament. Però l’he trobat aquí de franc, i el poso perquè crec que val la pena.
Seria millor, segurament, llegir l’informe d’hisenda, però sembla que l’informe no es divulgarà (ja se sap, hi ha bancs, immobiliàries, hosteleria i d’altres motors de l’economia …). Mentre, ens entretenen amb notícies de successos o amb les aventures dels okupes.
Muy interesante si se pudiera entender. ¡Qué mania con auto-restringir a los interlocutores!