fum i estalzí

Xavier Sala-i-Martin ha començat una sèrie d’articles sobre el canvi climàtic a La Vanguardia. El primer està dedicat a Al Gore i el seu documental sobre el canvi climàtic. Res a dir, perquè no l’he vist. Caldria puntualitzar, però, que, com és sabut, els missatges pel gran públic, en aquest i en d’altres temes, acostumen a estar més aprop de la propaganda que de la ciència.

La cosa canvia quan parlem del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, el paper del qual és:

to assess on a comprehensive, objective, open and transparent basis the scientific, technical and socio-economic information relevant to understanding the scientific basis of risk of human-induced climate change, its potential impacts and options for adaptation and mitigation

Sala-i-Martin, per a criticar el documental d’Al Gore utilitza el darrer document d’aquest organisme però, tot just citar-lo i sense cap mena de justificació, el qualifica de “documento probablemente sesgado a favor de posiciones ecologistas.” Evidentment, el comentari només evidencia el propi biaix de l’economista.

Geococcyx ja ens animava a llegir aquest document, i si ho fem, observem que Sala-i-Martin, a banda de confondre continuadament les pàgines de l’informe, opta per la lectura més superficial, acomodada als seus prejudicis, i sovint errònia.

Diu: “en lo que se refiere a la Antártida, el IPCC dice que las temperaturas allí no sólo no han subido sino que han bajado (página 9)”. En aquesta pàgina no diu res sobre la presumpta baixada temperatures a l’Antàrtica, només hi diu sobre aquesta regió:

Antarctic sea ice extent continues to show inter-annual variability and localized changes but no statistically significant average trends, consistent with the lack of warming reflected in atmospheric temperatures averaged across the region.

és a dir, que la temperatura atmosfèrica mostra una absència de calentament, estadísticament parlant. En cap cas se’ns diu que hagin baixat les temperatures. A la pàgina 11, se’ns diu una cosa semblant:

It is likely that there has been significant anthropogenic warming over the past 50 years averaged over each continent except Antarctica

en cap cas se’ns diu que les temperatures hagin baixat. Potser ho diu perquè a la pàgina 10 es comenta que “Ice core data indicate that average polar temperatures at that time were 3 to 5°C higher than present, because of differences in the Earth’s orbit.” Però, en aquest cas, la comparació es fa amb un període interglacial, ja fa, compte, 125000 anys! i, com diu, la diferència de temperatura és totalment atribuïble al canvi en l’òrbita terrestre.

Continua Sala-i-Martin: “y se espera que su masa de hielo aumente durante el próximo siglo (página 13).” La pàgina 13 no diu res sobre l’Antartida. En canvi, la pàgina 14 diu “Models used to date do not … include the full effects of changes in ice sheet flow, because a basis in published literature is lacking. The projections include a contribution due to increased ice flow from Greenland and Antarctica at the rates observed for 1993-2003, but these flow rates could increase or decrease in the future.” És a dir, que el tema de l’Antartida és un problema obert i, per tant, no “s’espera” res, sinó que les projeccions, fetes molt precàriament, diuen que el “ice flow” augmentarà en el període 1993-2003. També cal dir que la “masa de hielo” no es correspon amb el “ice flow”, que és la capa de gel continental. Cal distingir-lo del gel oceànic, format per aigua salada, i que normalment s’anomena banquisa, en anglès “sea ice”. En aquest cas, la pàgina 16 de l’informe és contundent, cosa que sembla no saber el famós economista:

Sea ice is projected to shrink in both the Arctic and Antarctic under all SRES scenarios. In some projections, Arctic late-summer sea ice disappears almost entirely by the latter part of the 21st century.

Aquest gel disminueix en qualsevol dels escenaris possibles. Per tant, l’afirmació que “la Antártida no se va a derretir sino más bien al contrario”, no s’aguanta per enlloc, perquè en Sala-i-Martin només considera el “ice flow” i no el “sea flow”. Això sí que és biaix. Però no s’acaba aquí el seu atreviment: “la descongelación del Ártico tendrá consecuencias menores sobre el nivel del mar porque su hielo ya está flotando en el agua.” Com? on coi es troba el “ice flow” si no és damunt la terra? Mireu sinó algunes fotos de les seves boniques muntanyes i platges, i la superfície rocosa sota el gel (gairebé el 40%, en superfície). Geococcyx m’adverteix que he llegit malament, Àrtic per Antàrtic. Efectivament, l’Àrtic és gairebé tot gel, com explica el nostre home a DF.

“Las previsiones del IPCC confirman esa lógica y auguran que el nivel subirá no los 7 que dice Gore sino entre 0,18 y 0,59 metros (IPCC página 11).” Correcte, excepte la pàgina, que és la 13.

“el deshielo de Groenlandia hará que se detenga la corriente del Atlántico que trae agua caliente de los mares del sur y provocará una nueva glaciación en Europa. Los científicos del IPCC están 90% seguros de que eso no pasará (página 12).” Sincerament, no sé d’on treu aquesta conclusió o, més concretament, aquest raonament. Diria que enlloc de l’informe es fa aquest raonament. És cert que l’informe diu que Europa no es gelarà, però no parla en absolut del corrent de l’Atlàntic. A més, la redacció de Sala-i-Martin és summament ambigua: què no passarà? que hi hagi una altra glaciació a Europa? que es desgeli Groenlàndia? que pari el corrent de l’Atlàntic? Les respostes a les preguntes per separat són clares: no, sí, no diu res. En qualsevol cas, l’IPCC no estableix cap interrelació entre aquests tres fenòmens conjuntament.

“El IPCC dice (página 9) que los altibajos climáticos locales como los que sufrió Europa en 2003 no se pueden relacionar con el aumento de CO2.” Finalment, Sala-i-Martin encerta la pàgina, tot i que no del tot, ja que la paraula “locales” no apareix enlloc a la susdita pàgina. Amb la lleugeresa que el caracteritza, intenta resumir en una línia fets diferents. D’una banda, hi ha situacions extremes del clima (”altibajos” que diu). Aquests poden ser locals o generals. Després hi ha el que va passar al 2003 (tema del qual no parla l’informe). I finalment hi ha l’augment del CO2. L’IPCC diu ben clar que és molt difícil d’explicar els fenòmens locals a partir d’aquests models globals, cosa molt diferent que “no se pueden relacionar” (de manera pomposa, podem dir que Sala-i-Martin confon una limitació epistemològica amb una limitació ontològica). Sobre els fenòmens locals diu clarament l’informe (p. 12):

Difficulties remain in reliably simulating and attributing observed temperature changes at smaller scales. On these scales, natural climate variability is relatively larger making it harder to distinguish changes expected due to external forcings. Uncertainties in local forcings and feedbacks also make it difficult to estimate the contribution of greenhouse gas increases to observed small-scale temperature changes.

En canvi, l’informe és bastant contundent amb els fenòmens extrems a escala global. Per exemple, en l’apartat de la taula de la pàgina 9, diu sobre la contribució humana de les onades de calor després de 1960 que és més probable que improbable (major d’un 50%), i les projeccions sobre el segle 21 indiquen que aquesta probabilitat és més gran (major del 90%). I, en general, els fenòmens extrems seran més habituals.

Finalment, Sala-i-Martin diu “El IPCC (página 6) dice que, a pesar de que hay alguna evidencia observacional de que la intensidad puede haber subido desde 1970 en el Atlántico, los datos no permiten ver tendencias a largo plazo ni en la intensidad ni en la frecuencia de los huracanes.” Una altra vegada, la pàgina 6 no parla dels huracans. És a la 8 on trobem aquesta informació. Torna a equivocar-se quan diu “puede haber subido”, ja que el text diu clarament “There is observational evidence for an increase of intense tropical cyclone activity in the North Atlantic since about 1970, correlated with increases of tropical sea surface temperatures.” Per tant, no “puede”, sino que “ha subido”. Curiosament, la part en cursiva també és incorrecta. El text diu:

Multi-decadal variability and the quality of the tropical cyclone records prior to routine satellite observations in about 1970 complicate the detection of long-term trends in tropical cyclone activity. There is no clear trend in the annual numbers of tropical cyclones.

En primer lloc, les tendències no es poden veure perquè els registres abans del 1970 són més defectuosos, perquè les tècniques d’anàlisi eren més primitives. Per tant, no és que les dades no permetin veure “tal i tal”, és que les dades són insuficients i de poca qualitat.

En segon lloc, les tendències que no es poden establir no són “en la intensidad y en la frecuencia de los huracanes”, sinó, en general, en “l’activitat dels ciclons” (o huracans). Sobre la intensitat l’informe ja ha dit que sí que és major, i a la pàgina 16 ho confirma, donant-ho com a probable (més del 50% de probabilitat):

Based on a range of models, it is likely that future tropical cyclones (typhoons and hurricanes) will become more intense, with larger peak wind speeds and more heavy precipitation associated with ongoing increases of tropical SSTs. There is less confidence in projections of a global decrease in numbers of tropical cyclones. The apparent increase in the proportion of very intense storms since 1970 in some regions is much larger than simulated by current models for that period.

En definitiva, Sala-i-Martin ens regala una lectura superficial i esbiaixada de l’informe, impròpia d’una figura del seu prestigi, i que provoca més confusió que una altra cosa.

Amb Geococcyx recomano, si en teniu cap interès, la lectura del document de l’IPCC.