fum i estalzí

La mesquita oculta (1)

6 Responses to “La mesquita oculta (1)”

1. El Dijous 29 de Març de 2007, a les 6:12 pm, Carles diu:
   

   No fa gaire deies que et busqués líders religiosos i polítics musulmans que prediquessin l’assassinat dels cristians pel fet de ser cristians. Molt bé, tu mateix t’has fet la feina.

   Per sentir parlar clar aquest personal convé anar amb càmera oculta. No cal comentar res perquè la cosa es comenta sola.

   Només diré que potser el senyor Fisk, si a més a més d’anar a fer cròniques tan lluny de casa, s’hagués mirat el que passa a Londres mateix… (la frase es pot completar al gust del lector).

2. El Divendres 30 de Març de 2007, a les 10:33 am, Jordi diu:
   

   No ho sé si ho vaig comentar, però recordo perfectament el reportatge al Channel 4. Cal recordar dues coses per situar aquesta mena de documents. Primer, que que pel fa a les seves fòbies hi hi molt poques diferències, segurament cap, amb els fonamentalists americans dels que parlava l’altre dia (especialment si els tractem com a aquests musulmans i cerquem el discurs real més enllà del públic). Segon a Londres hi viuen molts musulmans i la major part no en volen saber res d’aquesta història. Allò més lamentable és com aquesta gent indirectament ha estat recolzada pel govern de Blair, cosa que si no recordo malament era una mica el tema central del reportatge.

3. El Divendres 30 de Març de 2007, a les 11:45 am, RMF diu:
   

   Carles, diria que barreges coses, cosa que se’m fa difícil respondre. Em sembla que Fisk, amb bon criteri, troba més interessant l’0rient Mitjà. I si no recordo malament, són les tropes cristianes les que ara mateix ocupen dos països musulmans (amb el resultat de milers de morts, per no dir, centenar de milers), i tenen bases a d’altres, i no a l’inrevés.

   Això, és clar, no treu que al reportatge es veu el que es veu, i, com diu el Jordi, el govern britànic no sembla escollir els millors amics.

4. El Dilluns 2 de Abril de 2007, a les 11:29 am, Carles diu:
   

   Bé, jo no he llegit el gran volum aquest de Robert Fisk (que ha rebut crítiques interessants, com per exemple que Fisk no sap que Jesús va néixer a Betlem http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Fisk#Criticism), però vaig llegir els articles d’aquest senyor a La Vanguardia fins que vaig haver de deixar-ho córrer: em venien ganes de suïcidar-me de tan culpable que em sentia per no ser un musulmà oprimit pel colonialisme, el postcolonialisme i la crueltat israeliana desfermada sempre per pura ànsia de matar. Jo ja sé que només els occidentals tenim la culpa de tots els mals del món, i que també la tenim els que no em tocat mai un arma de foc i els que venim de famílies pobres que durant, almenys, les tres últimes generacions que jo conec només han fet que treballar com a rucs i rebre garrotades (no sempre metafòriques). Però mira, em sembla molt més interessant Londres que l’orient (pròxim, mitjà o llunyà), un lloc on els musulmans han tingut tots els avantatges dels cristians i els jueus, incloent-hi la llibertat d’expressió i de culte, i que se’n fa aquest ús tan brillant que ens mostres. No “compro” la conspiranoia dels que parlen d’Euràbia i de coses semblants, però em sembla una evidència que els cristians no estan en condicions (demogràfiques ni “morals”) d’ocupar cap país musulmà (hi poden fer passejades militars mirant d’arreglar al món, amb les conseqüències nefastes que es veure), però al revés ja no sé què dir-te.

5. El Dilluns 2 de Abril de 2007, a les 2:17 pm, RMF diu:
   

   no he dit mai que sigui un fan del Robert Fisk, ni tan sols que llegeixi els seus articles (cosa que no he fet, ni faig) però em sembla molt millor documentat, i en molts casos de primera mà, que molts d’altres que parlen molt i són més moderats. També sap àrab, cosa que s’agraeix quan es parla d’aquesta zona. Diria que la majoria dels que n’escriuen no en saben ni un borrall.

   En el seu llibre, trobo coses que estan bé, d’altres malament (la que més, potser, posar Israel sempre al centre de tots i cadascuns dels problemes) i d’altres, la majoria, que no tinc criteri per saber si estan bé o malament. Com ja vaig dir, la traducció m’ha impedit gaudir de la seva lectura. No sé, potser no és només la traducció, i el llibre ja és així en l’original. No ho puc saber.

   D’altra banda, em sento poc al·ludit en les seves paraules, perquè, com la majoria d’autors angloparlants, quan diu occident pensa fonamentalment en el món anglosaxó. I més concretament, en els governs dels països anglosaxons. Sobre la seva nefasta influència a l’orient mitjà em sembla que té tota la raó; ara mateix en tenim un nou cas: la captura dels 15 soldats és el major crim contra la humanitat, venen a dir els governs anglosaxons. En fi, sense comentaris.

   Sobre les crítiques de l’Efraim Karsh (que és d’on surt la informació que Fisk no sap on va nàixer Jesús), exanalista de l’exèrcit israelià, extretes d’aquest article seu, on diu coses com que:

   “That Fisk would so readily identify himself with the region’s Arab autocrats is no accident.”

   no sabria per on començar. Certament, criticar els errors em sembla perfecte, com jo mateix he fet en la traducció, però intentar desacreditar tota la feina d’aquest reporter perquè comet errors en un llibre de 1500 pàgines em sembla típica tàctica estalinista.

   I ja que parlem del tal Efraïm, internet ens proporciona una bonic llistat dels articles d’aquest senyor, amb un d’especialment interessant, del març del 2003, “Making Iraq safe for democracy”, on es reclama la intervenció americana a l’Iraq, perquè “qualsevol altra alternativa és una recepta pel desastre”. Tals declaracions, al meu entendre, ofenen (i l’ofenien en el seu moment) qualsevol anàlisi mínimament racional de la situació. Això ens diu, d’una banda, que el tal Efraïm és un tipus de poca confiança (no s’equivoca en algunes dades, sinó que impulsa a un país estranger a cometre un delicte, que finalment va cometre, amb els resultats que tots coneixem) i, a més, dóna la raó a Fisk quan diu que Israel i els seus intel·lectuals i grups de pressió són parcialment responsables del desastre iraquià. Bastant més important que si Jesús va nàixer a Betlem o a Calladrons.

   Sobre l’ocupació; bé, no sé, si Iraq no està ocupat, si Afganistan no està ocupat, si els territoris ocupats no estan ocupats, que baixi déu o al·lah i ho vegi.

   De fet, potser t’interessarà el darrer llibre de l’Efraïm: Islamic Imperialism.

6. El Dilluns 2 de Abril de 2007, a les 10:05 pm, Carles diu:
   

   Agraeixo les precisions sobre el corresponsal que donat el seu nom a aquesta forma de refutació que és el fisking. El tal Efraïm no m’interessa majorment, si no és per demostrar que a Israel (i a Londres mateix, on aquest senyor ensenya) hi ha diguem-ne intel·lectuals de totes les tendències, ben aixoplugats per un estat diguem-ne liberal, mentre que a llocs com Palestina, l’Aràbia Saudita o l’Iraq només hi ha clergues pacifistes que reparteixen flors. I sí, és obvi que els territoris ocupats militarment estan ocupats militarment: l’Afganistan amb totes les de la llei (internacional), l’Iraq delictivament (segons aquesta mateixa llei) i els territoris ocupats suposo que diràs que ultracriminalment, etc.; i no, no crec que les idees imperialistes d’un Bin Laden tinguin cap futur, però no sóc jo que m’he de convèncer que no en tenen.

Leave a Reply

Name

Mail (will not be published)

Website