fum i estalzí

El CEO ha publicat el baròmetre d’abril. L’últim que vaig comentar va ser el de novembre i, seguint, el mateix model, comentaré l’últim. Aquesta és la taula de la previsió de vot (que no de la intenció directa de vot, que sempre enganya més, com sabem), tenint compte que en groc he posat els resultats electorals:

El gràfic corresponent a l’evolució és aquest:

La debacle general semblaria la conclusió evident, però el motiu diria que és l’alt percentatge d’abstencions i ns/nc, gairebé del 33% del total. Diríem que en aquesta enquesta, la decepció política o l’abúlia generalitzada és la dada més destacable: mai abans (des del 2003), la intenció de vot havia estat tan i tan baixa (excepte per ICV i C’s). També es pot destacar el triple empat tècnic entre ERC, PP i ICV a la tercera posició.

Per a poder fer algun altre comentari, he normalitzat els resultats, suposant que CiU obté els mateixos resultats que a les darreres eleccions. Fent aquesta suposició i els càlculs pertinents¹, obtinc aquests resultats “normalitzats”:

Segons aquests càlculs, PP, CiU i PSC es mantindrien pràcticament igual. ICV i C’s pujarien sensiblement i ERC continuaria la seva caiguda que sembla no tenir final. Finalment, tornar a remarcar l’empat entre ERC, PP i ICV.

Res a veure, doncs, amb el que diu La Vanguardia i menys amb les declaracions del Colomé:

“hemos vuelto a una cierta normalidad” después de la última encuesta postelectoral en que algunos resultados podrían estar “sobredimensionados”, en alusión a los buenos resultados de CiU y Ciutadans”

Si entrem en la ciència-ficció, sembla que, ara mateix, l’únic recurs de Convergència per arribar a governar és el PP, cosa que Piqué fa anys i panys que persegueix, contra el seu partit i contra Convergència.

1. És a dir, multiplicant totes les intencions de vot per aquest quocient: resultatCiU2006/previsióCiUabril2007. [↑]