La llibertat del Spirit
En aquests moment, la llista d’èxits cinematogràfics de Ciceró està encapçalada per Spirit, la història d’un cavall salvatge, o com diu el títol de la pel·lícula, Stallion of the Cimarron. El film és una defensa sense matisos de la natura salvatge i de l’esperit lliure que la civilització vol sotmetre (fysis contra nomos, com si diguéssim); Spirit és capturat per uns traficants de cavalls que el venen a l’exèrcit, on coneix un indi, little Creek, que es troba també capturat i vexat. Però la seva natura indomable i l’ajut de l’indi li permeten escapar. Malgrat que l’indi també el vol domar, amb l’ajut de les arts femenines de la seva euga, Rain, i, això sí, de forma menys brutal que l’exèrcit ianqui, el seu caràcter irreductiblement lliure el retornarà a la natura salvatge.
Sorprèn, com moltes altres pel·lícules americanes per a infants (Robots, Shrek, …), l’alt component d’autocrítica, sempre en positiu, a la seva societat i al seu passat. Ciceró, però, sembla que va fer una lectura una mica diferent, i a la segona visió de les aventures de Spirit, i aprofitant que tenia un cavall, el va agafar i me’l va portar. Jo no sabia exactament què volia. Vaig deduir que em demanava que el lligués, com fan els qui capturen Spirit. No em va semblar malament la idea; vaig treure el cordill que subjecta l’àncora del barco dels airgambois i li vaig passar pel coll. Ciceró va protestar de forma vehement, “el nas, el nas!” em cridava; i és que volia la reproducció exacta de les regnes del Spirit, amb un nus al voltant del morro del cavall de plàstic. Va marxar molt satisfet del meu nus, mentre estirava suament del cordill fent lliscar el cavallet pel parquet. De vegades, intenta reproduir-lo quan mira la pel·lícula, sense molt d’èxit:
La meua dona va descobrir fa uns dies la lectura personal que Ciceró havia fet del film, i amb l’esperit didàctic i civilitzatori que caracteritza moltes dones, li va explicar que Spirit volia ser lliure i no volia que el lliguessin, etc. Poc a poc ho va acabar entenent, i ara quan jo m’ofereixo per a lligar-lo de nou, especialment si sa mare hi és, ell em mira arrugant el front i repetint que “Spirit vol ser lliure”.
En qualsevol cas, com no sap encara fer el nus, de tant en tant, em porta dos cavalls per a que els hi subjecti el morro amb el cordill, un a cada extrem. De vegades, també em porta un hipopòtam i una zebra.
