La culpa és del xà-xà-xà
Comenta Quim Monzó l’espantá de Roman Polanski de la conferència de premsa on presentava una pel·lícula col·lectiva a Cannes. Sembla que va dir:
Es una vergüenza tener que contestar a preguntas tan vacías. Y creo que la culpa la tiene internet1 , que os ha rebajado a ese nivel. Ya no os interesa lo que pasa en el cine, simplemente transferís la información.
Les preguntes dels periodistes eren, certament, més pròpies d’Aquí hay tomate, que d’una roda de premsa per a cinèfils. Per això, Monzó sembla recolzar Polanski, i va a l’origen de la qüestió: “El problema es que la diferencia entre el estudiante y el licenciado es cada vez menor.” I, és clar, això passa perquè “el único recurso que se les ocurre para informarse es teclear en Google” i, a més, “para verificar hechos y fechas” no utilitzen la Encyclopaedia Britannica sinó que “lo buscan en las enciclopedias digitales, tipo Wikipedia” que, amb voluntat de ser irònic, titlla de “lugares donde el rigor demostrado hace que ninguno de esos nuevos tecleadores dude ni un momento - pongamos- la Guerra Civil española duró ocho años (de 1963 a 1965) …”
És ben curiós que, enunciat el problema dels llicenciats, suposo que en periodisme, no ataqui directament la gent que els hi reparteix els títols, el professorat d’aquesta llicenciatura, i que curiosament, molts són companys en l’activitat periodística de Monzó. No, això no es pot dir. És més senzill usar un tòpic més rovinós, el flotador salvavides dels periodistes que no tenen tema pel proper article: Google i la Wikipedia són una plaga. Sobre aquest últim, és ben senzill utilitzar el maleït Google per a comprovar que hi ha estudis que confirmen que la Wikipedia és gairebé tan fiable com la Britannica, alguns publicats a Nature (potser hauria d’afegir “la prestigiosa revista”). Fins i tot, acceptant l’absurd prejudici que és més fiable la Britannica, no podem consultar aquesta enciclopèdia completa a Internet? Si fins i tot podem accedir a l’article del Monzó (de pagament, és clar) per internet!
Sobre el Google, l’extensió més important de la nostra memòria des del neolític, no cal ser molt agut per comprovar que els més inútils hi troben inutilitats, el burros troben burrades, i els qui s’ho treballen amb enginy hi poden trobar perles. És probable que hi hagi més inutilitats i burrades que perles circulant a la xarxa, però no és un problema d’internet, sinó de la fauna que hi transita, i que per cert també circula pel carrer, sense que a ningú se li acudeixi dir que el carrer els perd (bé, abans sí que es deia, però ara s’ha substituït “carrer” per “internet”, potser perquè al carrer només hi circulen turistes).
I ja que el Monzó ha parlat del problema plantejat per Polanski (que potser l’únic que tenia era gana i volia guillar de la macro-conferència de premsa), no podria passar que a la gent ens costa cada dia més ajupir el llom? I, malgrat això, el professorat de moltes facultats, que tampoc no és fanàtic de l’activitat frenètica, tampoc no es vol posar més feina suspenent raonadament els treballs dels seus pupils que copien indiscriminadament, usant el malvat Google o qualsevol meravellosa enciclopèdia il·lustrada; o potser és que la majoria només es llegeixen els treballs en diagonal, i tampoc no els interessa gaire constatar si són originals o còpies. I els nous llicenciats, veient com alguns dels seus admirats periodistes (mites vivents del periodisme, com ho era abans Lou Grant) se’n surten prou bé fent, de tant en tant i potser perquè aquell dia estan desganats, articles tòpics sobre les maldats d’internet i el Google, pensen “potser també jo podria omplir fàcilment una columna, o fer una pregunta a una conferència de premsa a Cannes.” I així anem tirant.
- M’assabento després, a Cinema 3, que Polanski va dir literalment “ordinadors” i no “internet”. Llegint l’article de Picatoste, que era la font de Monzó, confirmo que també va recollir el terme “ordinadors” i, misteriosament, Monzó va transformar en “internet”. És estrany que la resta de la cita sigui gairebé literal. [↑]
No diré que el Monzó fa temps que necessita la jubilació perquè ja fan anys que està jubilat. La ganduleria i el passotisme d’un dels escriptors catalans més importants de les últimes dècades és una cosa llastimosa. Ja entenc que el “mercat” no demana res més, que és com dir no demana res de res, però tot i així és un espectacle trist.
“Gentilici de La Granja d’Escarp: granger, granjera”.
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Granja_d%27Escarp
Ara, qui faci la biografia de l’actor Stewart Granger pot fer un enllaç que porti a “Segrià”, i d’aquí a “silur”, i d’aquí a “Tasmània”, i d’aquí a “mixomatosi”…
M’havia oblidat d’afegir que el gentilici de La Granja d’Escarp és “granjolí” / “granjolina”. El que surt a la wikipèdia és simplement inventat.
Ya no le interesaba a Quim que pasaba en el mundo, simplemente transfería lo que decía Courrier International. No seria aquesta la font del seu problema amb internet?
RG, l’interessant de Wikipedia és que quan detectes un error, es corregeix ipso facto. A més, més avall ja diu ressaltat que l’article dedicat a la Granja és un esborrany.
i dude, ja havia vist aquest grapat de “lapsus” del Monzó. Tot i que en la seva obra periodística potser no és molt gran, segurament, no haurien d’haver existit. Però un mal dia el té qualsevol.
L’obra periodística del Monzó no és gens escassa: jo compto 12 volums de textos publicats en diaris aquí
http://www.monzo.info/catc.htm
I encara s’hi hauria d’afegir els tres contes de Nadal (un altre llibre) que va publicar per encàrrec de la Vanguardia. Sumen més que els llibres de contes i novel•les que el que ha publicat per pròpia iniciativa. I evidentment el Monzó ha escrit en diaris molt més del que ha sortit publicat després en llibre. La seva feina periodística es pot considerar la seva ocupació principal en els últims trenta anys.
La qüestió dels plagis és simple i ximple. La Vanguardia, per exemple és, com tants altres diaris, un conjunt de plagis interromputs per alguna notícia (poques), per molts anuncis i per les transcripcions del que emeten les agències de premsa i sobretot els serveis de premsa de buròcrates i alguna empresa. En aquest context, acusar el Monzó de plagiari, dedicar una web a esquinçar-se la camisa per aquest fet, és una obra d’un cinisme fenomenal. Que la pàgina (feta per uns altres ganduls, per cert, perquè no es renova des de fa anys) dels plagis de Quim Monzó hagi aparegut abans que Malaprensa és la prova de la púrria és la norma i l’honestedat l’excepció.
No, no, Gran Ganga, el que dic és que “EN la seva obra no és gran” el nombre de “plagis”; percentualment és insignificant, precisament perquè és molt extensa. És a dir, que només sembla haver tingut alguns mals dies, i poca cosa més. D’aquí que acusar-lo de plagiari diria que, com dius, és mala fe i ganes d’entabanar als incauts.
Perdó, ja em salto les preposicions…