Pasqua esmussada
El cas Toaff no s’ha acabat. El llibre torna a les llibreries, però com diuen aquí, torna “ripulito”1. Segons se’ns diu, Pasque di Sangue 2.0 no es centra només en la religió judaica, sinó que estén l’anàlisi a d’altres religions. A més, també “gli angoli siano stati alquanto smussati.” Ho podreu comprovar vosaltres mateixos si us compreu la nova versió del llibre (en breu estarà a les llibreries italianes), i consulteu l’antiga, que només podreu tenir si disposeu de la mula.
Curiosament, coincidint amb aquesta notícia, Umberto Eco ha publicat un article Del mangiar bambini, que torna sobre el tema d’un article anterior de títol gairebé idèntic, Mangiar bambini, que em va posar sobre la pista del cas Toaff. En el nou, però, no es parla de l’historiador. De fet, si el primer era un recorregut pels mites negatius (associats a actes brutals, com beure la sang de nadons sacrificats) que diverses civilitzacions tenen sobre les veïnes, en el darrer, es parteix d’una conversa amb un company de tren que es lamenta de com està el món; Eco li contesta que està molt pitjor del que es pensa, i li relata assassinats brutals de l’antiga Grècia, canviant els noms dels protagonistes. A partir d’aquí reflexiona sobre la gran quantitat de barbaritats que es cometien al món antic, tenint en compte, a més, la poca població que hi havia.
- Recordo que es tractava de Pasque di Sangue, on el medievalista israelià, entre d’altres coses, deia que era possible que alguna minúscula secta desviada del judaisme practiqués rituals amb la sang d’algun nen. [↑]
