sobre la llibertat i la privacitat
Darrerament, disfruto de la lectura de la digue’m-ne biografia de Johnson de James Boswell. El 23 de març de 1768, conversaven (parlava Johnson) sobre la llibertat, a Oxford:
He talked in his usual style with a rough contempt of popular liberty. ‘They make a rout about UNIVERSAL liberty, without considering that all that is to be valued, or indeed can be enjoyed by individuals, is PRIVATE liberty. Political liberty is good only so far as it produces private liberty. Now, Sir, there is the liberty of the press, which you know is a constant topick. Suppose you and I and two hundred more were restrained from printing our thoughts: what then? What proportion would that restraint upon us bear to the private happiness of the nation?’
Més enllà del fet anodí que, ara i aquí, molta gent pensa que la llibertat de premsa d’uns quants grups editorials fortament lligats al poder sigui el més important per la democràcia i per la llibertat, hi ha un altre factor més interessant a tenir en compte, a partir de la reflexió sobre el país que fa avui (fa 90 anys) Pla:
Penso en la tendència de la gent d’ací, sobretot de la gent més intel·ligent, a la limitació, a no voler ésser res, a defugir qualsevol responsabilitat. De jove, tothom, més o menys, té una foguerada de vanitat, que generalment no dura. Si en algunes, escassíssimes, persones, dura, és considerat un símptoma d’estupidesa inqüestionable. La gent d’ací vol: a) viure bé; b) viure bé a casa seva o fent una vida absolutament privada; c) interpretar les coses amb el peu forçat dels exclusius interessos personals; d) no ésser importunada per coses alienes a la pròpia voluntat.
Amb tants punts en comú, quantes diferències. Ara mateix, en aquest país, pots ocupar el carrer, o un deganat, o qualsevol cosa que sigui pública, o bàsicament que no sigui teva, sense que ningú no faci res. En canvi, qualsevol institució es veu legitimada a entrar a casa teva: et volen educar els fills, dir com ha de ser la relació amb la teva parella, qui ha de fregar els plats i qui ha de planxar, es creuen els responsables de la salut dels teus fills (l’altre dia la meva dona va per primera vegada al CAP amb Quint, i li cau una esbroncada perquè no l’ha portat abans) …
